2HB: arquitectura romana

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arquitectura romana. Mostrar tots els missatges

2016-05-28

Representació i restauració virtual. Patrimoni i ciutat - 2015/2016

Curs impartit a l'ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA, URV, assignatura optativa
Tema: EL CRIC ROMÀ DE TARRAGONA
Temari: Escaneig làser / Dibuix a mà / Combinació tècniques de representació / Superposició de la Tarragona actual i la romana / Espai públic en planta baixa

2015-11-13

Reflexiones sobre dos dibujos de la Torre de los Escipiones de Tarragona. La paradoja de la conceptualidad del dibujo arqueológico

Article publicat a EGA, Revista de Expresión Gráfica Arquitectónica (núm. 25, any 2015), consultable a:

http://dx.doi.org/10.4995/ega.2015.3673

Els autors som: Josep M. Puche, Josep M. Macias, Pau Solà-Morales, Josep M. Toldrà

La arqueología, la disciplina que permite conocer las sociedades humanas históricas a partir de sus restos materiales, no se puede concebir sin el dibujo. No hay labor vinculada a ella que no implique una participación activa del dibujo, desde el trabajo de campo hasta la publicación, pasando por los informes técnicos y administrativos. A partir de dos dibujos, uno de Mouliner y el otro del DAI, sobre la Torre dels Escipions de Tarragona, separados en el tiempo y conceptualmente diferentes se realiza una reflexión sobre cual tendría que ser el concepto de bondad del dibujo arqueológico, a qué sirve y cual tiene que ser su funcionalidad.

2014-12-20

El subsuelo de la Torre del Pretorio: substracciones de tradición helenística bajo la sede del 'Concilium Prouinciae Hispaniae Citeriores' (Tarraco)

Article publicat a Arqueología de la Arquitectura, núm. 11, e012, any 2014, consultable en aquest link.

Els autors som: M. Serena Vinci, Josep M. Macias, Josep M. Puche, Pau Solà-Morales, Josep M. Toldra.

C O N T I N U A L L E G I N T >>>>

2014-07-15

Representació i restauració virtual. Patimoni i ciutat - 2013/2014

Curs impartit a l'ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA, URV, assignatura optativa
Tema: EL SECTOR NORD-OEST DEL CRIC ROMÀ DE TARRAGONA (àmbit Plaça Sedassos, Carrer Cavallers, Carrer Ferrers)
Temari: Escaneig làser /Digitalització documentació existent / Models 3d / Posta a escala

2013-11-22

Lectura Tesi Doctoral

La geometria de l'amfiteatre de Tarragona
Autor: Josep M. Toldrà Domingo
Directors: Pau Solà-Morales Serra, Josep M. Macias Solé.
Tribunal: Joaquín Ruiz de Arbulo Bayona (president), Jordi Sardà Ferran (secretari), Felipe Buill Pozuelo (vocal).
A l'Escola d'Arquitectura de Reus (ETSA-URV), el dilluns 2 de desembre de 2013, a les 11:30h a la Sala de Graus.

Com es pot descriure la planta d’un amfiteatre? En paraules col·loquials podríem dir que és un cercle xafat o estirat. En terminologia geomètrica que és un òval o una el·lipse, dues figures visualment similars però que responen a formulacions matemàtiques diferents i, el que és més important, es dibuixen mitjançant operacions de traçat completament diferents.

Conèixer la geometria usada en el replanteig d’un edifici és essencial per entendre’l, especialment en el cas d’un amfiteatre, una tipologia especialment sofisticada, una innovació de l’arquitectura romana que va produir edificis d’espectacles de dimensions colossals. Les potents estructures de suport de les graderies contenien els espais de comunicació, generalment passadissos anulars i escales radials, que permetien arribar als assistents fins a les seves localitats sense que es barregessin diferents estrats socials. Els àmbits de servei destinats als participants en els espectacles estaven segregats dels recorreguts del públic; molt sovint incloïen fossats sota l’arena amb mecanismes d’elevació. De vegades presentaven façanes monumentals perfectament modulades, amb diferents pisos que encaixaven amb nivells de circulació interior. Eren necessàries complicades canalitzacions pel subministrament d’aigua i la seva evacuació. Com podem dir que coneixem els amfiteatres sense entendre com es va replantejar sobre el terreny tot això? Sense saber si la forma que unifica tota aquesta sofisticació es va traçar amb els arcs de circumferència d’un òval o amb algun dels sistemes coneguts per dibuixar el·lipses.

Si els grans amfiteatres es van replantejar mitjançant òvals podem considerar la seva geometria com una evolució de la que trobem a la resta de l’arquitectura romana, basada en operacions aritmètiques simples, figures bàsiques i la seva manipulació amb el compàs. Si, en canvi, la figura triada va ser l’el·lipse, estem davant una innovació que es suma a la tipològica i els diferencia encara més de la resta d’arquitectura romana.

C O N T I N U A L L E G I N T >>>>

2013-07-23

Tècniques de Representació del Patrimoni - 2012/2013

Curs impartit a l'ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA, URV
Tema: EL PÒRTIC DE LA PLAÇA DE CULTE DEL FÒRUM PROVINCIAL DE TÀRRACO
Temari: Fotogrametria peces / Posta a escala a partir de models 3D/ Interpretació de l'articulació dels elements decoratius del pòrtic.